20 anys de moviment juvenil a Sant Cugat

Aquest article parla dels 10 anys de Maulets de Sant Cugat i dels 10 primers anys de lluita juvenil a la ciutat. 

" Maulets: A principis del SXVIII, els llauradors valencians, es van alçar contra Felip V sota el nom dels Maulets, aquest nom ve de la paraula Mawla, que en en àrab col·loquial significa esclau. Els Maulets, a més de lluitar contra les tropes borbòniques durant la guerra de successió, també van mostrar una forta oposició als privilegis dels senyors feudals de finals del SXVII-XVIII sobre les terres recuperades als moriscos, així com els elevats impostos que se’ls cobraven."

Corria l’any 1988 i als Països Catalans diversos grups de joves  fundaven la organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Maulets. Però no va ser fins l’any 1991 que joves de la nostra vila es van començar a interessar per aquesta eina de lluita per l’alliberament social i nacional, tot i que fins l’any 1995 Maulets no s’implanta a Sant Cugat.

Aquell any, un grup de joves santcugatencs, decidien formar l’assemblea local de Maulets Sant Cugat, amb l’objectiu de formar, mobilitzar i organitzar al jovent, per començar a crear un moviment juvenil fort i alhora crític amb els sistema capitalista i amb els estats espanyol i francès.

Va ser a partir de l’any 1995 que el moviment juvenil combatiu va començar a caminar a Sant Cugat, amb cada vegada més gent interessada en formar part del projecte, amb més incidència al carrer, amb campanyes pròpies o conjuntes amb altres entitats de la nostra vila. Així doncs, des d’aquell dia varem començar a prendre consciència de les problemàtiques i les injustícies que patíem els i les joves.

La primera aparició en públic, sense tenir en compte l’agitació al carrer que sempre ens ha acompanyat, va ser a la manifestació per salvar el Pí del Xandri, que acabava de patir un atac anònim, però tot apuntava que tenia relació amb interessos especulatius i urbanístics.

A partir d’aquí, es van anar succeint campanyes en contra de les ETTs ( empreses de treball temporal), en favor d’un habitatge digne, en favor de la llengua catalana, campanyes per canviar els noms dels carrers de la vila, concentracions en contra del racisme, a favor dels drets de les dones, en contra de la guerra, jornades contra la constitució espanyola, i un llarg etcètera.

També ens varem fer un fart de treballar amb les altres entitats santcugatenques, com per exemple, varem començar a participar de les Barraques de festa major, que muntàvem un grapat d’entitats. O la okupació de la Masia de  Torreblanca, de propietat municipal i abandonada per l’Ajuntament durant anys. Aquella okupació, ens va servir per ajuntar-nos tot un seguit de gent jove de Sant Cugat, de diferents entitats, organitzacions i punts de vista, per organitzar-nos i poder autogestionar el que va ser el Kasal de joves de Torreblanca durant gairebé cinc anys, que després va passar a ser gestionat per l’ajuntament altra vegada, tot i que no en varem sortir gaire contents dels resultats finals, podem afirmar que aquella va ser una gran victòria del moviment juvenil santcugatenc, i una lliçó per a nosaltres, que si ens organitzàvem i lluitàvem podíem aconseguir el que ens proposéssim.

El combat maulet va seguir fins l’any 2005/2006, amb xerrades, concerts, més campanyes tant locals com nacionals, i un munt d’activitats que ens van ensenyar a créixer com a persones i com a lluitadores.

El pas per les organitzacions juvenils, ens ha ensenyat a estimar el país, a seguir alçant la veu contra les injustícies, a poder formar-nos políticament, a organitzar-nos per vèncer!

I no pararem fins a guanyar. Per totes aquelles persones que ens van acompanyar i que, com deia l’Ovidi, han marxat de vacances, perquè el millor homenatge que els hi podem fer a en Guillem agulló, al Jaume Castañé i a totes aquelles lluitadores incansables que han caminat amb nosaltres, és la victòria!

Somrieu perquè guanyarem!

El combat maulet continua!

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
emblanquineu murs,
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l'aigua
i els amos al clot.
i si no l'empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
a Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen
més perill tindran,
passeu-me la bota
i seguiu tocant.

Cançó popular publicada per Al Tall  en el disc “ Quan el mal ve d’Almansa” ( 1979)