dimecres, 25 de març de 2015

20 anys de moviment juvenil a Sant Cugat

Aquest article parla dels 10 anys de Maulets de Sant Cugat i dels 10 primers anys de lluita juvenil a la ciutat. 

" Maulets: A principis del SXVIII, els llauradors valencians, es van alçar contra Felip V sota el nom dels Maulets, aquest nom ve de la paraula Mawla, que en en àrab col·loquial significa esclau. Els Maulets, a més de lluitar contra les tropes borbòniques durant la guerra de successió, també van mostrar una forta oposició als privilegis dels senyors feudals de finals del SXVII-XVIII sobre les terres recuperades als moriscos, així com els elevats impostos que se’ls cobraven."

Corria l’any 1988 i als Països Catalans diversos grups de joves  fundaven la organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Maulets. Però no va ser fins l’any 1991 que joves de la nostra vila es van començar a interessar per aquesta eina de lluita per l’alliberament social i nacional, tot i que fins l’any 1995 Maulets no s’implanta a Sant Cugat.

dijous, 26 de febrer de 2015

Matem l'associacionisme?

A Sant Cugat ja fa temps que escoltem com l'ajuntament es posa medalles de la rica i diversa vida associativa de la nostra ciutat


Però a l'hora de la veritat els fets contradiuen les paraules, com per exemple la multitud de traves burocràtiques que es troben les entitats per poder fer qualsevol activitat al carrer, o per la manca d'espais per poder desenvolupar les seves activitats amb normalitat, en què suposadament és un patrimoni de la nostra petita societat, o altres queixes i reivindicacions que fa més de quinze anys que escolto, des que tinc ús de raó.

Ara sumem-li la incompetència del govern de l'estat, amb la seva nova reforma sobre els impostos de societats, equiparant a les entitats sense ànim de lucre amb empreses, fent que aquestes es vegin obligades a gairebé contractar una gestoria dotze mesos a l'any.

divendres, 13 de desembre de 2013

Sr. Fuentes, petit dictador amb pell de demòcrata?

Llegint l'article de l'Ignacio Fuentes de la setmana passada al TOT Sant Cugat, em venen vàries coses que m'agradaria dir. La primera és, que no trobo tant desencertat l'article de l'Albert Artigues de la setmana anterior, simplement crec que vol diferenciar entre les protestes legítimes i les gamberrades urinàries d'alguna gent.
D'altra banda trobo sorprenent per no dir cínic que el senyor del PP intenti donar lliçons de democràcia i parli d'una suposada violència, sense fer esment al monopoli de la violència per part de l'estat, o a la violència estructural que pateixen unes 500 mil famílies afectades per les execucions hipotecàries, o les milers de persones afectades per l'estafa de les preferents feta per bancs, alguns dirigits per militants del seu partit (Bankia i Rato entre altres), o la violència estructural que genera la nova reforma laboral feta per vostès. O la violència policial que va ordenar el PP de Madrid durant les protestes al congrés, o la violència policial ordenada pel PP del País Valencià per tancar RTVV, o.....Així podria estar una setmana sencera.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Independència és alliberament?


Aquest últim 11 de setembre sembla que ha canvia la conjuntura política del país, o si més no d’una part d’aquest. Sembla que després de veure com els carrers de Barcelona estaven inundats per una riuada de gent manifestant-se en favor de la independència, la classe política  ha començat a parlar sobre com podem exercir el dret a l’autodeterminació del poble català, per una vegada la societat ha marcat el debat polític i no pas els que ocupen una poltrona al parlament.

 Ara bé, hi ha varies coses que em preocupen sobre aquest procés que encetem en aquest nou curs i que per moltes persones segurament acabarà el dia després del suposat referèndum que volen convocar els diversos partits amb representació parlamentaria:

dijous, 19 de maig de 2011

Quan indignar-se és la única opció


Vivim immersos en un sistema, el capitalista, que ja fa molts anys que perpetua dia rere dia les desigualtats social, que privatitza els serveis públics, que ofega econòmicament a les classes populars i un llarg etcètera d’excessos i greuges que a dia d’avui no hem aconseguit superar.
Els joves cada vegada més preparats, han d’accedir a feines amb contractes escombraria, temporals i precaris. La gent gran s’ha de jubilar cada vegada més tard, amb unes pensions que fins ara feien riure, i que seran vergonyoses en poc temps, les empreses tenen el poder d’acomiadar treballadores sense cap pudor, deixant al carrer a milers de persones sense cap responsabilitat.
Els bancs són rescatats econòmicament pels governs amb els diners de la ciutadania, mentre aquests retallen en sanitat, en educació, en serveis socials.
I jo em pregunto, aquest és el sistema que volem? Jo no.
Amb les mobilitzacions d’aquests dies a la Plaça Catalunya, s’ha encès una espurna per aconseguir enderrocar el capitalisme, cal lluitar per aconseguir un gir de 180 graus a la política, per fer que l’economia estigui al servei de les classes popular i no a la inversa.
Crec fermament que ja va sent hora de transformar la societat, per aconseguir un sistema més just, en igualtat, on l’habitatge i el treball dignes, l’educació, la sanitat, la solidaritat, la cooperació,..., siguin pilars bàsics per poder avançar cap a un món més just, un món millor.
Per això m’agradaria que aquesta espurna es converteixi en flama i que s’estengui arreu dels Països Catalans, per així poder escapçar per fi, el capitalisme a la nostra terra, crec que aquesta ha de ser la nostra aportació per aconseguir un canvi en aquest món globalitzat.
Per això jo també m’indigno

dijous, 12 de maig de 2011

El 22 de maig comença el futur


Ja fa dies que penso en com podem incidir en aquesta societat per construir un país lliure, més just, on les persones siguem escoltades i on la classe política no ens prengui el pel cada vegada que surten a parlar a les televisions, ràdios i diaris.
Sóc conscient que hi ha molta gent que fa molts anys que treballa per  proposar alternatives, que planta cara a aquest sistema que s’autoalimenta i que en els darrers temps només proposa retallades de drets socials i dels serveis públics bàsics que entenc, ha de tenir un estat avui en dia. De fet estic orgullós que a casa nostra tinguem persones disposades a donar la cara per la resta de la gent.
Però crec que ja va sent hora que a les persones del carrer ens toqui escriure el nostre futur, un futur més digne per tothom, on accedir a un habitatge digne, on poder gaudir d’una sanitat pública de qualitat, on els joves puguin estudiar sense haver-ho de compaginar amb una o dues feines, on tinguem la capacitat de mantenir l’equilibri amb la terra que ens ha acollit sense destruir-la, on les persones grans puguin viure amb dignitat, ....
El que tinc clar desprès de tants anys, és que si volem un futur millor l’hem d’escriure nosaltres i el proper 22 de maig podem començar a fer-ho, sabent que no només hem de votar, també lluitar, participar, construir.
Jo ho tinc clar no només aniré a votar, també participaré del projecte de la CUP, des del poble i amb el poble, perquè el 22 de maig comença el nostre futur, i tu el vols escriure?

dijous, 14 d’abril de 2011

Carta al meu avi

Avui que fa 80 anys de la proclamació de la República Catalana per part d’en Francesc Macià, i per això he volgut escriure aquest petit i humil homenatge a totes aquelles persones que, com el meu avi, van treballar per poder assolir aquell moment i anys més tard van lluitar per intentar  aturar el cop d’estat dels feixistes. Persones, que com ell van deixar la vida per aconseguir tenir un estat amb uns valors i uns ideals, que es van veure  primer retallats pel govern espanyol  i desprès aniquilats per la llarga nit de quaranta anys de franquisme.


Avi, Avui fa vuitanta anys que en una part del nostre país  es va declarar la república catalana, si ja ho sé que ho sabies abans que jo, i també que saps com va acabar, la meva intenció no és fer un repàs històric dels fets, aquells que m’hagués agradat escoltar amb les teves paraules a la vora del foc en alguna nit d’hivern qualsevol, aquelles històries on els avis expliquen als seus nets les peripècies per poder viure dignament, aquelles lluites diàries per mantenir la dignitat individual i col·lectiva, per poder donar un futur millor a la teva filla i a la dels teus companys i companyes, per mantenir viva la flama de la igualtat, la solidaritat, la justícia social, la llibertat,....

Uns somnis i unes esperances que anys més tard va acabar de metrallar i bombardejar el franquisme durant la guerra i que desprès va perseguir durant quaranta anys. Bé, aquell dictador, responsable de la mort de molts joves com tu, va morir al llit per causes naturals, ministres seus encara viuen i el que és pitjor encara manen, l’estat espanyol, aquell que fa vuitanta anys anhelava la llibertat i la república segueix sent la mateixa presó de pobles, és més avui torna a ser un estat monàrquic, sí, van tornar els Borbons ( i ja portem més de 300 anys aguantant-los i mantenint-los), els fills d’aquell que vau fer fora han tornat, i encara hi ha més, els fills i els nets dels dirigents del alzamiento ens han governat durant uns quants anys, i ara sembla que ho tornaran a fer, si ho sents bé, ni judicis ni res de res, com si no hagués passat mai.És més, a la teva terreta aquests mateixos governen i fins i tot han prohibit les emissions de TV3 ( la televisió pública de Catalunya i en català, aquesta llengua que la mare va aprendre de tu i jo d’ella).

Però encara pitjor, els que s’anomenen socialistes semblen liberals de l’antiga escola, durant els anys vuitanta van privatitzar gairebé totes les empreses públiques, i ara retallen els drets de les classes populars sense cap pietat, la dreta catalana segueix venent el país per un plat de llenties, i l’esquerra catalana, aquella que tal dia com avui va proclamar la república, avui en dia està perduda entre poltrones i discursos buits.
Però no pateixis, aquells valors que tu, entre altres moltes persones vàreu defensar, han passat de generació en generació, i ara et puc afirmar que desprès d’haver trencat la cultura de la por que predominava entre la nostra societat, avui encara segueixen vius i són més necessaris que mai. Jo els he heretat dels nostres pares ( els vostres fills), igual que moltes de les meves companyes i companys de lluita, si de lluita! Per que seguirem lluitant per aconseguir aquestes fites que la vostra generació us vau marcar i que es van quedar enterrades entre les cendres i la runa.
Espero que la meva filla ( la teva bes neta) pugui gaudir d’un país i un món més just, on els valors que tanta gent hem defensat i defensarem marquin el futur de les societats i no hagi de tornar a passar pel mateix una altra vegada.
Avi hi ha una ultima cosa que et vull fer saber, diuen que la història és cíclica, que es repeteix, bé, jo no ho sé, el que si que em dona esperança és que fa vuitanta anys l’espurna que va precipitar els esdeveniments va sorgir d’unes eleccions municipals, bé doncs, casualment aquest any i més concretament el mes vinent, tenim eleccions municipals i com en aquella època també tenim una eina amb prou valentia per defensar la llibertat, la independència, la justícia social, en definitiva la defensa de les classes populars, la CUP, sincerament no sé si es repetirà la història, però si més no m’omple d’esperança pensar que pot passar, i per què no?
Ja saps, diuen que més val tard que mai.... 
                                                                      
I com dèieu vosaltres: Catalans feu-vos dignes de Catalunya ( Països Catalans)
Abraçades i revolta!