dimarts, 11 de juliol de 2017

Retallar en sanitat mata!

Article publicat al TOT Sant Cugat el dia 11/07/2017.

A Sant Cugat, els darrers anys veiem com tanquen els CAP de Valldoreix i de Can Mates durant el mes d’agost. Els ambulatoris de la ciutat estan gestionats per Mútua de Terrassa, que ja fa anys va prendre la decisió conjuntament amb la Generalitat de Catalunya de tancar-los durant aquest mes estival, amb l’argument barroer que, com que a Sant Cugat molta gent marxa de vacances i la ciutat es queda deserta, no cal mantenir aquests serveis sanitaris oberts, que amb el CAP del carrer La Mina ja en tenim prou.

El més curiós de tot és que el juliol del 2011, el ple de l’Ajuntament va aprovar una moció, on es demanava a Mútua de Terrassa i al Servei Català de la Salut, així com a la seva conselleria, que reconsideressin el tancament d’aquests centres. En aquest acord del Ple, l’equip de govern es comprometia a fer diferents tràmits i reunions per tal d’aconseguir l’obertura d’aquests CAP durant l’agost. Però no és la única institució que es va posicionar, l’EMD també es va posicionar en contra d’aquests tancaments en la seva junta de veïns del juliol del 2016.

La pregunta és quines gestions han fet aquestes institucions per aconseguir acabar amb aquests tancaments? La meva sensació és que no han fet ni una!

Amb una població de gairebé noranta mil habitants, no ens podem permetre el luxe de tancar ni un CAP, encara que aquest només visiti a una persona en tot l’estiu! La sanitat és un dret i la sanitat pública està per donar la millor cobertura possible a la ciutadania, no per guanyar diners.

És hora d’exigir responsabilitats i que es respectin els nostres drets, sobretot un tant bàsic com el de la sanitat pública! 

dimecres, 25 de març de 2015

20 anys de moviment juvenil a Sant Cugat

Aquest article parla dels 10 anys de Maulets de Sant Cugat i dels 10 primers anys de lluita juvenil a la ciutat. 

" Maulets: A principis del SXVIII, els llauradors valencians, es van alçar contra Felip V sota el nom dels Maulets, aquest nom ve de la paraula Mawla, que en en àrab col·loquial significa esclau. Els Maulets, a més de lluitar contra les tropes borbòniques durant la guerra de successió, també van mostrar una forta oposició als privilegis dels senyors feudals de finals del SXVII-XVIII sobre les terres recuperades als moriscos, així com els elevats impostos que se’ls cobraven."

Corria l’any 1988 i als Països Catalans diversos grups de joves  fundaven la organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Maulets. Però no va ser fins l’any 1991 que joves de la nostra vila es van començar a interessar per aquesta eina de lluita per l’alliberament social i nacional, tot i que fins l’any 1995 Maulets no s’implanta a Sant Cugat.

dijous, 26 de febrer de 2015

Matem l'associacionisme?

A Sant Cugat ja fa temps que escoltem com l'ajuntament es posa medalles de la rica i diversa vida associativa de la nostra ciutat


Però a l'hora de la veritat els fets contradiuen les paraules, com per exemple la multitud de traves burocràtiques que es troben les entitats per poder fer qualsevol activitat al carrer, o per la manca d'espais per poder desenvolupar les seves activitats amb normalitat, en què suposadament és un patrimoni de la nostra petita societat, o altres queixes i reivindicacions que fa més de quinze anys que escolto, des que tinc ús de raó.

Ara sumem-li la incompetència del govern de l'estat, amb la seva nova reforma sobre els impostos de societats, equiparant a les entitats sense ànim de lucre amb empreses, fent que aquestes es vegin obligades a gairebé contractar una gestoria dotze mesos a l'any.

divendres, 13 de desembre de 2013

Sr. Fuentes, petit dictador amb pell de demòcrata?

Llegint l'article de l'Ignacio Fuentes de la setmana passada al TOT Sant Cugat, em venen vàries coses que m'agradaria dir. La primera és, que no trobo tant desencertat l'article de l'Albert Artigues de la setmana anterior, simplement crec que vol diferenciar entre les protestes legítimes i les gamberrades urinàries d'alguna gent.
D'altra banda trobo sorprenent per no dir cínic que el senyor del PP intenti donar lliçons de democràcia i parli d'una suposada violència, sense fer esment al monopoli de la violència per part de l'estat, o a la violència estructural que pateixen unes 500 mil famílies afectades per les execucions hipotecàries, o les milers de persones afectades per l'estafa de les preferents feta per bancs, alguns dirigits per militants del seu partit (Bankia i Rato entre altres), o la violència estructural que genera la nova reforma laboral feta per vostès. O la violència policial que va ordenar el PP de Madrid durant les protestes al congrés, o la violència policial ordenada pel PP del País Valencià per tancar RTVV, o.....Així podria estar una setmana sencera.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Independència és alliberament?


Aquest últim 11 de setembre sembla que ha canvia la conjuntura política del país, o si més no d’una part d’aquest. Sembla que després de veure com els carrers de Barcelona estaven inundats per una riuada de gent manifestant-se en favor de la independència, la classe política  ha començat a parlar sobre com podem exercir el dret a l’autodeterminació del poble català, per una vegada la societat ha marcat el debat polític i no pas els que ocupen una poltrona al parlament.

 Ara bé, hi ha varies coses que em preocupen sobre aquest procés que encetem en aquest nou curs i que per moltes persones segurament acabarà el dia després del suposat referèndum que volen convocar els diversos partits amb representació parlamentaria:

dijous, 19 de maig de 2011

Quan indignar-se és la única opció


Vivim immersos en un sistema, el capitalista, que ja fa molts anys que perpetua dia rere dia les desigualtats social, que privatitza els serveis públics, que ofega econòmicament a les classes populars i un llarg etcètera d’excessos i greuges que a dia d’avui no hem aconseguit superar.
Els joves cada vegada més preparats, han d’accedir a feines amb contractes escombraria, temporals i precaris. La gent gran s’ha de jubilar cada vegada més tard, amb unes pensions que fins ara feien riure, i que seran vergonyoses en poc temps, les empreses tenen el poder d’acomiadar treballadores sense cap pudor, deixant al carrer a milers de persones sense cap responsabilitat.
Els bancs són rescatats econòmicament pels governs amb els diners de la ciutadania, mentre aquests retallen en sanitat, en educació, en serveis socials.
I jo em pregunto, aquest és el sistema que volem? Jo no.
Amb les mobilitzacions d’aquests dies a la Plaça Catalunya, s’ha encès una espurna per aconseguir enderrocar el capitalisme, cal lluitar per aconseguir un gir de 180 graus a la política, per fer que l’economia estigui al servei de les classes popular i no a la inversa.
Crec fermament que ja va sent hora de transformar la societat, per aconseguir un sistema més just, en igualtat, on l’habitatge i el treball dignes, l’educació, la sanitat, la solidaritat, la cooperació,..., siguin pilars bàsics per poder avançar cap a un món més just, un món millor.
Per això m’agradaria que aquesta espurna es converteixi en flama i que s’estengui arreu dels Països Catalans, per així poder escapçar per fi, el capitalisme a la nostra terra, crec que aquesta ha de ser la nostra aportació per aconseguir un canvi en aquest món globalitzat.
Per això jo també m’indigno

dijous, 12 de maig de 2011

El 22 de maig comença el futur


Ja fa dies que penso en com podem incidir en aquesta societat per construir un país lliure, més just, on les persones siguem escoltades i on la classe política no ens prengui el pel cada vegada que surten a parlar a les televisions, ràdios i diaris.
Sóc conscient que hi ha molta gent que fa molts anys que treballa per  proposar alternatives, que planta cara a aquest sistema que s’autoalimenta i que en els darrers temps només proposa retallades de drets socials i dels serveis públics bàsics que entenc, ha de tenir un estat avui en dia. De fet estic orgullós que a casa nostra tinguem persones disposades a donar la cara per la resta de la gent.
Però crec que ja va sent hora que a les persones del carrer ens toqui escriure el nostre futur, un futur més digne per tothom, on accedir a un habitatge digne, on poder gaudir d’una sanitat pública de qualitat, on els joves puguin estudiar sense haver-ho de compaginar amb una o dues feines, on tinguem la capacitat de mantenir l’equilibri amb la terra que ens ha acollit sense destruir-la, on les persones grans puguin viure amb dignitat, ....
El que tinc clar desprès de tants anys, és que si volem un futur millor l’hem d’escriure nosaltres i el proper 22 de maig podem començar a fer-ho, sabent que no només hem de votar, també lluitar, participar, construir.
Jo ho tinc clar no només aniré a votar, també participaré del projecte de la CUP, des del poble i amb el poble, perquè el 22 de maig comença el nostre futur, i tu el vols escriure?