A Sant Cugat ja fa temps que escoltem
com l'ajuntament es posa medalles de la rica i diversa vida associativa de la
nostra ciutat
Però a l'hora de la
veritat els fets contradiuen les paraules, com per exemple la multitud de traves
burocràtiques que
es troben les entitats per poder fer qualsevol activitat al carrer, o per la manca d'espais per
poder desenvolupar les seves activitats amb normalitat, en què suposadament és
un patrimoni de la nostra petita societat, o altres queixes i reivindicacions
que fa més de quinze anys que escolto, des que tinc ús de raó.
Ara sumem-li la incompetència del govern de l'estat, amb la seva nova reforma sobre els impostos de societats, equiparant a les entitats sense ànim de lucre amb empreses, fent que aquestes es vegin obligades a gairebé contractar una gestoria dotze mesos a l'any.
Però no, avui no tinc ganes d'escriure des de la queixa ila indignació. Avui
tinc ganes de reconèixer obertament i públicament la tasca lloable de totes les persones anònimes, i no tan
anònimes, que durant anys i panys han forjat una vida
associativa santcugatenca que
avui està plena de múscul, a totes aquelles persones que feu de la nostra vila
un lloc on poder gaudir de moltes activitats durant tot l'any, ja sigui una
diada castellera, el Quinto de Nadal, un correfoc cada any millor, un ball de
gitanes cada vegada més multitudinari o una sortida a peu per Collserola per
citar-ne algunes.
Gràcies a totes aquestes persones avui podem gaudir de la feina que fan aquestes entitats i, fins i tot, que les nostres filles i fills puguin aprendre a través del compromís, l'altruisme i el treball en equip, a ballar, a tocar algun instrument, a estimar la natura i tantes altres coses.
Per mi, aquestes persones són les vertaderes heroïnes de la vida associativa de Sant Cugat, i no pas les institucions públiques, que en comptes d'ajudar-les, els hi posen pals a les rodes.
Doncs sí, la vida associativa santcugatenca està ben viva, gràcies a l'esforç voluntariós de centenars, milers de persones que, de manera voluntària, volen contribuir a que la ciutat on vivim sigui una mica millor. Si l'ajuntament valorés aquest esforç i els hi donés facilitats, això llavors seria senzillament espectacular, és una llàstima que la vida col·lectiva avui en dia estigui tant menystinguda.
Ara sumem-li la incompetència del govern de l'estat, amb la seva nova reforma sobre els impostos de societats, equiparant a les entitats sense ànim de lucre amb empreses, fent que aquestes es vegin obligades a gairebé contractar una gestoria dotze mesos a l'any.
Però no, avui no tinc ganes d'escriure des de la queixa i
Gràcies a totes aquestes persones avui podem gaudir de la feina que fan aquestes entitats i, fins i tot, que les nostres filles i fills puguin aprendre a través del compromís, l'altruisme i el treball en equip, a ballar, a tocar algun instrument, a estimar la natura i tantes altres coses.
Per mi, aquestes persones són les vertaderes heroïnes de la vida associativa de Sant Cugat, i no pas les institucions públiques, que en comptes d'ajudar-les, els hi posen pals a les rodes.
Doncs sí, la vida associativa santcugatenca està ben viva, gràcies a l'esforç voluntariós de centenars, milers de persones que, de manera voluntària, volen contribuir a que la ciutat on vivim sigui una mica millor. Si l'ajuntament valorés aquest esforç i els hi donés facilitats, això llavors seria senzillament espectacular, és una llàstima que la vida col·lectiva avui en dia estigui tant menystinguda.
Article d'opinió publicat al TOT Sant Cugat el 25/2/2015
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada