Quan indignar-se és la única opció


Vivim immersos en un sistema, el capitalista, que ja fa molts anys que perpetua dia rere dia les desigualtats social, que privatitza els serveis públics, que ofega econòmicament a les classes populars i un llarg etcètera d’excessos i greuges que a dia d’avui no hem aconseguit superar.
Els joves cada vegada més preparats, han d’accedir a feines amb contractes escombraria, temporals i precaris. La gent gran s’ha de jubilar cada vegada més tard, amb unes pensions que fins ara feien riure, i que seran vergonyoses en poc temps, les empreses tenen el poder d’acomiadar treballadores sense cap pudor, deixant al carrer a milers de persones sense cap responsabilitat.
Els bancs són rescatats econòmicament pels governs amb els diners de la ciutadania, mentre aquests retallen en sanitat, en educació, en serveis socials.
I jo em pregunto, aquest és el sistema que volem? Jo no.
Amb les mobilitzacions d’aquests dies a la Plaça Catalunya, s’ha encès una espurna per aconseguir enderrocar el capitalisme, cal lluitar per aconseguir un gir de 180 graus a la política, per fer que l’economia estigui al servei de les classes popular i no a la inversa.
Crec fermament que ja va sent hora de transformar la societat, per aconseguir un sistema més just, en igualtat, on l’habitatge i el treball dignes, l’educació, la sanitat, la solidaritat, la cooperació,..., siguin pilars bàsics per poder avançar cap a un món més just, un món millor.
Per això m’agradaria que aquesta espurna es converteixi en flama i que s’estengui arreu dels Països Catalans, per així poder escapçar per fi, el capitalisme a la nostra terra, crec que aquesta ha de ser la nostra aportació per aconseguir un canvi en aquest món globalitzat.
Per això jo també m’indigno

Comentaris