Tunísia: Un país castigat

 No seré jo qui faci un anàlisi acurat de la revolta que s’està succeint a Tunísia, simplement explicar una mica el que vaig poder viure i entendre de la meva  estada allà aquest estiu.

Bé doncs,  en arribar a Tunis, la capital es barreja una sensació d’intent de modernitzar-se i de deixadesa, al sortir de la capital es poden observar les rodalies convertides en autèntics suburbis, plens d’edificis en runes, barris completament abandonats a la seva sort,.....

Per situar-nos una mica, aquest és un país que va declarar la seva independència de l’estat francès el 1957 creant així un estat monàrquic, però que fou derrocat el mateix any, convertint-se en una república. No va ser fins el 1963 però que l’exèrcit francès va abandonar Tunísia, obligant així al govern de Bourguiba a cedir davant de la pressió de les classes populars i del Partit Socialista per començar a aplicar polítiques més justes socialment.

Com en tots aquests processos, finalment els estats més rics, sobretot d’Europa van forçar el  govern de Bourguiba a obrir la seva economia al sector privat i a les inversions estrangeres. Actualment, com ja sabem, feia 23 anys que governava  Zine El Abidine Ben Ali, del partit la “Assemblea Constitucional Democràtica” (RCD).

Igual que altres països que han canviant la seva economia per seguir les directrius de l’FMI, Banc europeu, estats poderosos,etc, Tunísia va començar a centrar la seva economia sobretot en el sector turístic, començant a oblidar els sectors productius més importants per extensió i per nombre de persones empleades, que son la agricultura , mineria, energia, , petroli entre d’altres. Per tant Tunísia s’ha abocat a ser un dels llocs de vacances d’Europa.

Passejant pels carrers d’aquest país t’adones que a les parts més turístiques hi ha tot tipus de serveis, però a la que surts d’aquestes zones veus les mancances que te la població carrers sense asfaltar en ple centre de Hammamet, pobles que l’única font d’ingressos que tenen és el turisme que va a veure un Oasi de 30m2,.....

Quan enfiles la carretera cap a l’interior, comences a observar milers de quilòmetres de camps amb monocultiu, hectàrees i hectàrees d’oliveres i pagesos treballant la terra amb pocs recursos.

Bé, crec que és normal que la societat de Tunísia es revolti, sobretot quan veus que els pocs recursos naturals, econòmics,... se’ls queden els que manen.

Ara caldrà veure si faran una revolta laica o religiosa, ja que tot i ser un país obert religiosament ( sobretot per què conviuen diverses religions), la constitució diu que només podrà ser president un home amb religió musulmana, a més, els dos partits que a dia d’avui estan il·legalitzats són el “Partit islamista” i el Partit comunista, ara només caldrà veure quin partit d’aquests dos és capaç de canalitzar millor la revolta i agafar una posició de força, són dos camins diferents, però parteixen del mateix punt de sortida.