Aquest últim 11 de setembre sembla que ha canvia la
conjuntura política del país, o si més no d’una part d’aquest. Sembla que
després de veure com els carrers de Barcelona estaven inundats per una riuada
de gent manifestant-se en favor de la independència, la classe política ha començat a parlar sobre com podem exercir
el dret a l’autodeterminació del poble català, per una vegada la societat ha
marcat el debat polític i no pas els que ocupen una poltrona al parlament.
Ara bé, hi ha varies coses que em preocupen sobre aquest
procés que encetem en aquest nou curs i que per moltes persones segurament
acabarà el dia després del suposat referèndum que volen convocar els diversos partits
amb representació parlamentaria:
- La unitat territorial dels Països Catalans, per
a mi, una suposada independència del Principat, només seria l’inici cap a la creació
d’un estat federal dels diferents territoris de parla catalana. És cert que
cadascú té els seus ritmes i els seus camins, però haurem de començar a
treballar per crear ponts i complicitats amb la resta de la nostra nació, si no
volem veure-la esquarterada, deixant la porta oberta a una futura reunificació
de la nostra terra. Haig de dir, que a dia d’avui no s’han fet suficients
esforços per tenir un país fort i cohesionat i així arribar totes juntes a
aquest futur referèndum, per tant aquests passos s’hauran de fer a partir d’ara.
Tot i que tinc la sensació que CiU i alguns partits volen la independència del
Principat per desenvolupar el seu caciquisme sense cap mirament.
- Quin tipus d’Estat volem? Donarà aquest
respostes justes i contundents a la crisi ( capitalisme)? Pel que plantegen els
partits amb representació parlamentaria que ara parlen obertament de crear un
nou estat, aquest formarà part de la Unió Europea amb tot el que això comporta,
retallades de drets socials, privatització dels serveis públics, Atur, rescat
econòmic als bancs, corrupció política, especulació immobiliària, destrucció
del medi ambient, i un llarg etcètera que no sembla que canviï quan siguem un
nou estat de la Unió Europea, ja que aquesta és a dia d’avui qui marca les
polítiques que han de portar a terme els estats membres.
Aquest és un moment històric, si,
però no el podem deixar en mans d’aquells que durant els últims trenta anys ens
han portat a aquest atzucac. És un moment històric on tot és possible i depèn
de nosaltres que el dia de demà tinguem un nou estat on valors com la
solidaritat, la cooperació, la justícia social, el respecte al medi ambient,
entre d’altres siguin pilars bàsics d’aquest. On l’ensenyament no sigui un
luxe, on totes les persones siguem realment iguals i puguem gaudir de drets
bàsics com una sanitat pública i de qualitat, on els drets de les persones
treballadores no siguin aixafats constantment, on l’economia de la
competitivitat doni pas a una economia basada en la cooperació, el respecte i
la solidaritat, on la política sigui radicalment democràtica i participativa i
no serveixi per que uns quants es facin rics gràcies al tràfic d’influències.....
En definitiva, és moment de
participar d’aquest procés obert però amb un esperit crític i sempre pensant
que el possible referèndum només és l’inici del camí cap a la nostra llibertat,
ja que sota el meu parer, no podrem ser mai lliures si no aconseguim la plena
independència, i aquesta passa per l’alliberament nacional i social dels Països
Catalans.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada